La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha donat un toc d’alerta al sector immobiliari pel que fa al control del risc i prevenció del blanqueig de capitals i, a través d’una nova guia específica i d’una nota informativa, els recorda els riscos associats al sector, les seves obligacions en matèria de prevenció a la vegada que els fa tot un seguit de recomanacions de millora per poder mitigar riscos, posant fins i tot alguns exemples pràctics de com pot ser utilitzat el sector per al blanqueig de capitals.  

I és que en el transcurs de les inspeccions in situ efectuades per la Uifand durant el període 2018-2023, l’organisme “ha detectat una sèrie d’àrees que, de manera recurrent, presenten mancances”, davant de les quals s’ha optat per fer un seguit de recomanacions comunes, que “es fan extensives a la totalitat del sector”. I és que des de l’òrgan supervisor s’apunta que tot i l’increment del nombre de transaccions immobiliàries efectuades, que entre el 2019 i el 2022 ha crescut un 28% i han passat de 1.621 a 2.072, dels seus imports així com el dels intervinents en aquestes, el nombre de declaracions de sospita presentades pel sector és, en general, baix. 

En aquest sentit, la Uifand constata que, en ocasions, quan existeixen sospites que un potencial client aporta uns fons o sol·licita un tipus d’operació que pot estar relacionada amb el blanqueig de capitals o valors o amb el finançament del terrorisme l’agent immobiliari opta únicament per no iniciar la relació de negoci amb aquell client però no valora efectuar la corresponent declaració de sospita prop de l’òrgan supervisor.

La Uifand, que recomana documentar per escrit l’anàlisi efectuada d’operacions potencialment sospitoses encara que finalment s’hagi desestimat la seva possible declaració, recorda que la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme estableix que s’han de declarar “totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en la fase de temptativa”, de manera que tot i que no s’hagi arribat a formalitzar la relació de negoci amb el potencial client, si hi ha sospita, cal comunicar-la.

Així mateix, la Uifand pica també la cresta al sector en relació amb les mesures restrictives. I és que el supervisor constata que “existeix un desconeixement global de l’existència de la llista de persones i entitats designades per les Nacions Unides pels seus vincles amb el terrorisme o el seu finançament i de les obligacions en relació amb la seva consulta i les mesures restrictives que s’han d’aplicar en cas que algun client aparegués en l’esmentada llista”.

I encara en el mateix àmbit, si bé en aquest cas es tractaria de casos més puntuals, la Uifand constata que hi ha subjectes obligats que “no han implantat un procediment d’identificació de les persones sancionades arran del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia”, en compliment de les disposicions de la Llei d’aplicació de sancions internacionals.

Per corregir aquestes mancances i mitigar així possibles riscos, des de la Uifand s’incideix en la necessitat de revisar, a l’inici de la relació de negoci però també posteriorment de forma periòdica, que els clients de l’entitat no figurin en la llista de persones a qui cal aplicar mesures restrictives, així com que s’estableixi un procediment per tal de comunicar l’aplicació d’aquestes mesures, en el cas que sigui necessari.

Així mateix, i després de recomanar consultar la guia específica en relació amb les mesures restrictives emesa el 2017 i actualitzada dos anys després, la Uifand demana també que es consulti la llista de persones i entitats sancionades en el context del conflicte entre Ucraïna i Rússia, i que es deixi constància per escrit de com es gestionen “els falsos positius” obtinguts a la llista de sancions del Consell de Seguretat de l’ONU, és a dir, que s’expliqui com es conclou que els noms que hi figuren relacionats no corresponen a la mateixa persona que s’ha presentat a l’agència immobiliària per portar a terme una operació.

De la mateixa manera, i com en notes anteriors, la Uifand incideix en el fet que, generalment, no es classifica els clients en funció del risc, que els subjectes obligats no identifiquen adequadament el beneficiari efectiu i que, també de forma generalitzada, els fons aportats pels clients no es troben degudament acreditats.

El rol dels notaris en les transaccions immobiliàries

En la Guia del sector immobiliari feta pública aquesta setmana, la Uifand dedica un espai per remarcar el rol dels notaris en les transaccions immobiliàries i al fet que, dins el sistema de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en l’àmbit nacional, tenen “un paper cabdal principalment pel que fa als controls de les transmissions patrimonials, la identificació i la verificació de la identitat de les persones, la creació de societats i d’altres entitats jurídiques i també a la comunicació de sospites a la pròpia Uifand”.

Així, el supervisor incideix en la importància que els notaris tinguin identificats els intermediaris que participen en les operacions, que són els que aporten la documentació, així com verificada la seva capacitat d’actuació i que disposin d’uns controls mínims en matèria de prevenció de blanqueig tenint en compte que els controls s’apliquen amb anterioritat a la formalització de la compravenda.

A més, els notaris identifiquen i verifiquen la identitat de les parts en les operacions i els beneficiaris efectius que s’hagin determinat i alhora, més enllà de les comprovacions quant a l’origen dels fons, també verifiquen els moviments de fons de les operacions que es descriuen en les escriptures.

TEXTO PROPIEDAD: https://www.bondia.ad/economia/toc-al-sector-immobiliari-no-fer-les-declaracions-de-sospita-pertinents